Per una carta, datada un any
més tard a la vila d'Anglesola, sabem que aquest monarca,
fruit de la unió de les dues dinasties, la catalana i
l'aragonesa, va fer pública la seva voluntat d'inumar-se
a la futura l'abadia, tot i que les obres estaven per començar.
Aquesta decisió, presa amb només 19 anys, seria ratificada
vint anys més tard a la ciutat de Perpinyà, on legitimaria
el seu testament el 31 de juliol de 1194, a l'agreujar-se la
seva dolència, doncs patia de febres (malària)
A la seva mort,
esdevinguda dos anys més tard, el 25 d'abril de 1196, el
monarca donà a l'abadia de Santa María de Poblet, fundada
pel seu pare, la seva corona reial, un domini que tenia a
Vinaròs, així com la vinya de Palomera, a
Lleida. El seu primogènit Pere el Catòlic
va subscriure el document i jurà el seu compliment com hereu i
successor seu. Fou el primer monarca d'aquesta nova dinastia
en prendre sepultura a Poblet. |