El quart fill varó de Ferrran de Trastàmara o d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque nasqué l'any 1399, a Medina del Campo (Castella). El seu pare, satisfet de com havien anat les coses per obtenir el maestrat d'Alcàntara pel seu fill Sanç , no dubtà en emprar els mateixos mètodes per aconseguir el de Santiago pel seu fill Enric.

Aquell mateix any de 1409, també quedà  vacant el càrrec de Mestre d'aquesta Orde per la mort del seu titular. L'experiència adquirida facilità els seus propòsits.  Aquesta vegada, els electors foren convenientment subornats pel seu privat Sancho de Rojas. Cinc-cents mil maravedisos foren prou per comprar la voluntat del principal candidat, el Comenador  Major de Castella, don  García Fernández de Villagarcía. L'Infant Així, l'Infant Enric va ser elegit per majoria absoluta Gran Mestre de l'Orde de Santiago, a l'edat de 9 anys, essent investit a Becerril (Palència), abans d'acabar l'any. 

 A diferència del seu germà gran  Alfons el Magnànim, Enric d'Aragó sempre estigué bojament  enamorat de la seva cosina, la princesa Caterina de Castella i de Lancaster, dita la Hermosa. El 12 de juliol de 1420, després d'un escandalós idili --l'infant la raptà del monestir de les clarisses de Tordesillas--, la parella es maridà en secret a la Torre de Alamín. La notícia no es féu pública fins mesos després a Talavera de la Reina. Després de 19 anys de feliç matrimoni, la princesa morí als 37 anys, a Saragossa, a l'infantar el seu primer fill mort. 

Cinc anys més tard, l'Infant es remaridaria per poders amb Beatriu de Pimentel (Tordesillas, 1444), cunyada de don Álvaro de Luna. La núvia viatjà a Còrdova per reunir-se amb el seu espòs i consumar el matrimoni. D'aquesta unió,  que només durà 8 mesos i 14 dies  per la mort de l'Infant quatre setmanes després de la batalla d'Olmedo (1444), naixeria un fill pòstum, l'infant Enric II d'Aragó, dit el Príncep Fortuna, primer Duc de Segorb. L'infant moriria als 46 anys, a  Calataiud , encara que no sabem si de gangrena per una ferida de llança infectada o, com apunta Abarca, per una "calentura", deguda a tant greu derrota.