CASA TRASTÀMARA:

JUAN DE TRASTÁMARA I D'ALBURQUERQUE, SEGON INFANT  REI DE LA  CORONA D'ARAGÓ (1458-1479), COM JOAN II el SENSE FE

 

L'infant Joan, duc de Peñafiel, Senyor de Lara i de Mayorga, possiblement el més turbulent de tots els Infants, nasqué a Medina del Campo, en ple cor de Castella, el 29 de juny de 1397.

En setze anys (1415), el fadristern dels nous reis de la Corona d'Aragó, salpà del port de València, rumb a Itàlia, per emmaridar-se amb la reina de Nàpols, que en tenia quaranta. Una aliança que no prosperà perquè Joana de Nàpols, una dona molt excèntrica, casà en secret amb  Jacques de Bourbon, comte de la Marche.

Instal·lat a l'illa de Sicília com lloctinent del seu pare en aquell regne, l'Infant, que era un dansaire infatigable, passà una bona part del  temps practicant un dels seus entreteniments favorits: La falconeria. A la ciutat de Palerm, coneixeria a la que seria la seva primera esposa, la futura reina Blanca I de Navarra, vídua i sense descendència del rei de Sicília, Martí II el Jove, de l'extingit Casal de Barcelona. Carles, primogènit d'aquesta unió, en complir els 2 anys, fou intitulat Príncep de Viana per les Corts navarreses com legítim hereu d'aquell regne.
                                

                                

Del seu segon matrimoni amb Juana Enríquez, filla de l'Almirall de Castella, aliat indispensable seu en aquell reialme, on liderava una facció rebel de la noblesa, naixeria el futur Ferran II d'Aragó (Trastàmara-Enríquez), dit el Catòlic, i la princesa Joana d'Aragó, que seria reina consort de Nàpols pel seu matrimoni amb Ferrante I de Nàpols, fill  del seu oncle Alfons el Magnànim (branca bastarda).

Regent de Castella a l'adoslescència (18 anys), rei de Navarra en plena joventut (25), lloctinent del seu germà gran a la maduresa (36 anys) i sobrirà de la Corona d'Aragó a la senectut (62), el rei Joan II el Sense Fe, també duc de Montblanc i de Gandia, Senyor de Balaguer, fou  l'únic Infant d'Aragó capaç de trastocar l'ordre establert, amb el sol fi d'assegurar les bases d'una futura Monarquia autoritària, encara que això signifiqués desencadenar les més cruentes guerres civils en els diferents regnes hispans del segle XV: Castella (1420-1476), Navarra (1450-1479) i Catalunya (1462-1472).

 

L'any 1476, el poeta Jorge Manrique, contemporani i coetani dels Infants, el va inmortalitzar a les seves cèlebres Cobles, amb aquesta estrofa:
 

                                                                                      

 

  "¿Qué se hizo el rey don Juan?

  Los infantes de Aragón  

  ¿qué se hicieron?

  ¿Qué fue de tanto galán?

  ¿Qué fue de tanta invención como trajeron?

  ¿Qué fue de tanto galán?

  ¿Qué fue de tanta invención como trajeron?

  Las justas y los torneos,  paramentos, bordaduras y cimeras,

  ¿fueron sino devaneos?

  ¿Qué fueron sino verduras de las eras?