DESTRUCCIÓ DE SANTA MARIA DE POBLET

El primer espoli de l'Abadía s'inicià amb el Trienni Liberal del segle XIX. En aquest primer periode revolucionari, comprès entre 1820 i 1823, els més exaltats, després de saquejar-la, calaren foc  a l'interior del temple deixant en cendra viva l'òrgan i el cadirat renaixentista del cor, les capelles  i els armaris de les dues sagristies, replets de fina roba blanca  per vestir els altars, així com de casulles pels oficis o rics panys per empolainar els murs de l'església en els diferents actes litúrgics. Peces valuoses com les dels funerals del rei Alfons el Magnànim, enviades des del regne de Nàpols pel duc de Cardona Pere-Antoni d'Aragó. L'embranzida de les flames, revifades constantment per la fusta d'imatges, bancs, faristols i d'altres estris religiosos, fou de tal magnitud que danyaren greument la pedra dels pilars de la volta. Tot i la brutal agressió, les tombes reials i ducals del creuer restaren intactes enmig d'aquell foc anihilador. El Palau de l'abat Copons també  fou saquejat i incendiat, igual que les granges i els seus conreus.

 

 

Sorry, your browser doesn't support Java(tm).

 

 

       

Sorry, your browser doesn't support Java(tm).

europea (París, 1830), que en Espanya coincidiria amb la mort del rei Ferran VII i la regència de la reina Maria Cristina (Estatut Real de 1834), la desermotització eclesiàstica decretada per Mendizábal, la 1ª guerra carlista i amb un brot de còlera que aparegué a prop del monestir, que propiciaria l'expulsió de la Comunitat el 17 d'abril de 1835 i la 2º crema de Poblet quatre mesos més tard. Els primers saltejadors arribaren a l'any 1836 i rebantaren les parets laterals dels sepulcres a la recerca de botí. També extraieren els cossos  dels reis Jaume I el Conqueridor, el del seu rebesnét Pere el Cerimoniós i el del fill gran d'aquest, Joan I el Caçador , per fer-ne mofa i escarn, deixant-los tirats pel terra. Tots els taüts foren oberts i escorcollats, però sense traure les despulles del seu interior.

L'any 1837, el rector de la parròquia de l'Espluga de Francolí demanà i obtingué permís per recollir les restes reials escampades pel presbiteri. Amb el suport del tinent d'alcalde i tres feligresos, mossèn Antoni Serret els recollí  i els embolicà amb borrasses utilitzades per arreplegar les olives. Seguidament, els traslladà en carro fins la seva parròquia, on els guardaria amb d'altres que salvaria a força de posar en perill la seva pròpia vida. Personatges rescatats de la Casa reial d'Aragó

En tenir-ne notícia, Josep Criviller, ajudant d'obres del port de Tarragona i autor de llibre Descripción topográfica de la provincia de Tarragona (1839), es personà a l'Espluga per ajudar-lo  en el rescat i el trasllat dels que encara romanien dins els taüts oberts com els reis Alfons el Cast o Ferran I de Trastàmara o d'Antequera, a fi de salvaguardar-los de nous actes de barbàrie i d'inhumanitat: Gran Espoli  dels anys 1842 i 43, dut a terme sota el govern del general Espartero, en què s'endurien fins i tot les campanes de l'abadia per fondre.

Després d'una primera reunió a l'Ajuntament per determinar què havia de fer-se amb les reste, el metge-cirurgià de l'Espluga els col·locà en caixes. Les del rei Jaume I en una de noguera i totes les altres, en 7 caixes de pi. La ciutat de València, en saber que el rei Jaume es trobava entre els rescatats, sol·licità a les autoritats la seva custòdia. L'any 1843, les vuit caixes foren traslladades en carro a la catedral primada de Tarragona, on romandrien fins el 4 de juny de 1952 , dia en què foren restituïdes pel general Franco al monestir de Poblet, coincidint amb l'Any Eucarístic de Barcelona.

     Sorry, your browser doesn't support Java(tm).