Única filla de Margarida de Foix-Navarra  i  del seu espòs Francesc II, l'últim Duc independent de la Bretanya abans de ser incorporada a França,  Anna de Bretanya-Foix, besnéta materna de la reina Blanca I de Navarra, nasqué a l'any 1477, a la ciutat de Nantes.

Intitulada Duquessa de Bretanya a l'edat de onze anys per la mort del seu pare, la seva adolescència i joventut estigueren marcades per la traïció dels nobles bretons i l'ambició dels monarques francesos que es volien apropiar del Ducat per anexar-lo al territori de la Corona de França. Poques duquesses han hagut a Europa que hagin tingut els pretendents que va tenir Anna de Bretanya.

 L'any 1490, en complir els tretze anys, es maridà per poders amb Maximilià d'Habsburg, però aquesta unió es veié com una amenaça. Despitat, el rei Carles VIII de França envià les seves tropes contra Bretanya i sotmeté una gran part de les seves ciutats. La noblesa bretona suplicà a la seva Duquessa que anul·lés el seu compromís amb l'Austríac i acceptés unir-se al rei de França, que també l'havia sol·licitat en matrimoni.  Després de conèixer al monarca a la ciutat de Rennes, la futura reina consort de França consentí en aquella unió. El 6 de desembre de l'any 1491, a l'edat de vint-i-dós anys, la Duquessa Anna es casava al castell reial de Langeais amb el rei Carles VIII. D'aquesta unió, que durà set anys, naixerien 4 fills, morts tots prematurament.