Claudia de Valois, primogènita d'Anna de Bretanya i del seu espòs Lluís XII de França, rebesnéta materna de la reina Blanca I de Navarra, nasqué l'any 1499, a Romorantin,-Lanthenay (França), en plena epidèmia de pesta. La princesa estigué promesa a l'infant Carles d'Habsburg-Trastàmara, nét dels Reis Catòlics i futur emperador dels Sacre Imperi Germànic. Tanmateix, en complir els catorze anys, es maridà amb el seu cosí germà Francis d'Agulema, duc de Valois i futur rei de França com Francesc I, germà de Margarida  de Valois o d'Angulema, futura reina de Navarra.

Claudia de França morí al castell de Blois, a l'edat de 24 anys, un després d'haver infantat a la seva última filla. Bé pels nombrosos embarassos o bé per l'escoliosi severa que patia,  Claudia esdevingué en una dona molt grassa tot i la seva joventut. En 9 anys de matrimoni, la Reina havia donat al seu espòs 7 fills: tres varons i quatre femelles, dels quals, només una, la princesa Margarida tingué descendència amb un sol fill varó: Charles-Emmanuel, primer duc de Savoia (1562 -1630).

Després de la mort de la Reina, la seva cunyada Margarida d'Angulema es va fer càrrec de l'educació de les tres nebodes: Les princeses  Carlota de vuit anys, Magdalena de quatre(futura reina d'Escòcia), i Margarida d'un (futura comtessa de Savoia), respectivament. La primogènita, la infanta Lluïsa, havia mort als tres anyets, en vida de la seva mare.

Claudia de França fou inhumada a la basílica de Saint-Denis, però el seu cor descansa a la ciutat de Nantes.