Primogènita del rei Pere II de Sicília i de la seva esposa Elisabet de Caríntia, la princesa Elionor nasqué a l'any 1325, a la ciutat siciliana de Catània.

 L'any 1349, a l'edat de 24 anys, després d'haver  renunciat a tots els seus drets de primogenitura al tron sicilià, Elionor es fugà d'aquella illa per maridar-se amb Pere el Ceremoniós, cosí germà carnal seu, que acabava d'enviudar de la seva segona esposa Elionor de Portugal. La boda es celebrà el 27 d'agost d'aquell mateix any, a la ciutat de València. La núvia tenia 24 anys i era uns mesos més gran que el seu cosí-espòs. Com herència materna, Elionor de Sicília rebé  Caríntia i el Tirol, uns dominis efectius que ella no arribà a exercir mai. Enèrgica i ambiciosa, la reina Elionor secundà en tot moment la política del seu marit. L'any 1354, va acompanyar-lo a l'illa de Sardenya a  fi de llimar aspereses i afavorir la pau amb el jutge Marià IV d'Arborea.

A  part de les febres (malària), la reina Elionor,  dita la Reina Grossa, patia també d'una nefritis crònica, possible causa de la seva obesitat. A causa del seu delicat estat de salut,  va recórrer amb freqüència a l'Àlquímia i al poder curatiu de les pedres precioses a fi d'alleujar les seves dolències. A causa de la seva grassesa, l'any 1373, any del Gran Terretrèmol de Barcelona, la reina no va poder traslladar-se a la ciutat de Lautrec per assistir a les noces del seu primogènit amb la comtessa  Matha d'Armagnac , cerimònia que va haver de celebrar-se unes setmanes més tard a la capital comtal. La reina Elionor moriria dos anys més tard (1375), a la ciutat de Lleida, a l'edat de cinquanta anys. El seu espòs es tornaria a remaridar una quarta vegada amb Sibil·la de Fortià

D'aquesta unió, que durà 26 anys, nasqueren 4 fills (3 varons i 1 famella):

             2). Martí d'Aragó i de Sicília, futur rei de la Corona d'Aragó com Martí I l'Humà