VIOLANT DE BAR, Duquessa de Gerona i Montblanc (1380-1386)

                                 Reina Consort de la Corona d'Aragó  (1387-1396)

Filla del duc Robert I de Bar i de la seva esposa la pincesa Maria, germana del rei Carles V de França, la duquessa Violant de Bar i de França nasqué a l'any 1363, a Lorena (França). En complir els setze anys s'ajustà el seu casament amb Joan I el Caçador, hereu de la Corona d'Aragó, que havia enviduat de la seva primera esposa, la duquessa Matha d'Armagnac. Els contractes matrimonials es signaren el 19 d'octubre del 1379 i les noces reials es celebraren  el 29 d'abril de l'any següent, a la ciutat de Perpinyà , en contra de la voluntat d'en Pere el Cerimoniós, que hagués preferit que el seu primogènit es remaridés amb Maria de Sicília..

 D'aquesta unió, que durà setze anys, nasqueren 7 fills (3 varons i 4 famelles), que moriren prematurament, a excepció de la primogènita:

1).- Violant d'Aragó i de Bar

       (1381-1442). –NO POBLET—

 

2).- Jaume d'Aragó i de Bar, Príncep de Girona i Cervera.

      (1384-1388)

 

3).- Ferran Mateu d'Aragó i de Bar

      (Monzón, 13-III-1389)

      (+Zaragoza, octubre de 1389)

      --TRASLADAT A POBLET AQUElL MATEIX ANY—

 

4).- Antonia d'Aragó I de Bar

     Va morir als pocs mesos

     va patir de ronya

 

5.- Elionor d'Aragó i de Bar

     (Valencia, 2 de gener de 1393)

     (+Valencia, agost de 1393)

 

6).- Pere d'Aragó i de Bar

      (Valencia, 13 de gener de 1394)

      (+Valencia, 16 d'abril de 1394)

 

Tot i patir de malària i d'haver quedat embarassada vuit vegades (va tenir un avortament), en anys de duríssimes pestilències, la reina Violant va ser longívea. Era freqüent veure-la prenent les aigües per combatre les febres tant als banys d'Arlès com als de Caldes de Montbuí. Va morir el 3 de juny del 1431, a l'edat de 68 anys, al monestir de Bellasguart (Barcelona). Les seves despulles, després d'haver romàs 29 anys a la capital comtal, foren traslladades al Panteons Reials de Poblet als voltants del 1460, junt amb les del seu cunyat Martí l'Humà, mort l'any 1410, víctima de la pesta. Finalment, l'any 1522, fou instal·lada definitivament dins el sepulcre del seu marit amb 5 dels seus fills, perduts.