L'equip del Doctor José Bermejo analitzà tots dos arcs del prebisteri, restaurats a la dècada del 1940 per l'escultor Frederic Marès que, després d'haver localitzat les antigues pedreres d'alabastre de Beuda, d'on s'havia extret l'alabastre original, reconstruí magistralment les estàtues jacents dels Panteons reials, que havien d'acoliir a l'any 1952 les restes dels sobirans de la Corona d'Aragó, custodiades a la catedral pimada de Tarragona. Per fer la recerca, s'utilitzaren les freqüències de 450 MHz, 900 MHz, 1.2Gz.

La prova en els frontals laterals dels arcs per poder detectar el seu possible contingut resultà negativa. La causa es degué a què aquests frontals no són superfícies llises tal com mostra la imatege (petits arcs, columnes, motius decoratius vegetals i geomètrics... etc.), que incapacitaven la lliure i constant mobilitat que necessita el Georadar per maniobrar i poder desplaçar l'antena per damunt la superfície.

Es va determinar que la millor manera d'aconseguir els nostres propòsits, era fent l'estudi dels arcs per la seva part inferior, orientant les antenes cap a dalt  i observar els possibles continguts de baix a dalt.

En aquesta figura (arc Jaume I), es van poder diferenciar dues anomalías, aproximadament a 0.9 m. d'alçada des de la part inferior de l'arc. Aquest tipus d'anomalies pot ser produïda per alguna mena d'objecte o per la presència d'alguna estructura interna. Cal dir que a l'alçada on es produeixen aquestes anomalies, coincideix justament amb el suposat sòl que hi ha dins els arcs,  superfície on descansen les caixes o taüts.