RECERCA ANTROPOLÒGICA DEL

 MONESTIR DE POBLET

 

Avui en dia, l'Antropologia Física, assistida per la radiologia i les noves tecnologies (TAC) , no només proporciona dades identificatives importants d'un subjecte com l'edat, el sexe, el seu estat de salut (malalties, tipus de fractures, lesions òssees i patologies derivades, possibles causes de la mort...), sinó que també permet reconstruir mitjançant l'estudi dels ossos com eren aquests sujectes en el passat i, per comparança, l'evolució soferta en el transcurs del temps (condicions del seu entorn, del seu habitat, els seus patrons de conducta, les seves activitats físiques, la nutrició, enfermetats infeccioses cròniques, processos degeneratius...).

 

 

 

Tenint en compte que el darrer objectiu de l'Antropologia Física és l'estudi individualitzat dels subjectes i l'estudi de la variabilitat humana dins el procés evolutiu --encara que això sempre està condicionat a la quantitat i qualitat del material que s'estudia i a les dades històriques que es tenen sobre d'ells--; l'estudi que es plantejava per fer la recerca de les restes òssies dipositades a l'interior de la capella de El Santísssim o de les Relíquies, era doble.

  

 

1).- Fer un estudi antropològic exhaustiu d'un cos momificat, restituït al monestir durant la 2ª República, com les despulles del Príncep de Viana (Carles d'Évreux i de Trastàmara), primogènit de la reina Blanca I de Navarra i del seu espòs l'infant Joan d'Aragó, anys després rei de la Corona d'Aragó com Joan II el Sense Fe (LA VANGUARDIA, 1935) , per verificar la seva autenticitat, i

2).- Esbrinar primer el contingut de 7 caixes de fusta en molt mal estat, apilades, a banda i banda del taüt que contenia les suposades restes del príncep de Viana. Si per document fotogràfic sabíem on s'havia dipositat a l'any 1952 el taüt del rei Jaume I ; en canvi, teníem seriosos dubtes sobre el contingut de les 7 caixes restants. Per una banda, podia ser l'ossari dels Cardona-Segorb; però per una altra, també hi cabia la possibilitat de què fossin les restes dels cossos rescatats per mossèn Antoni Serret, no només per la coincidència en el nombre de  taüts, sinó perquè se'ns feia difícil de creure que 7 caixes d'aquell embalum haguessin pogut passar totes per un angle de gir tant reduït, ja que la base sobre la que descansen les tombes dels arcs, només té una mica més d'un metre d'ample

 



Aquesta recerca antropològica s'ha pogut realitzar gràcies al patrocini de l'Obra Social de la Caixa del Penedès i a la col·laboració de la Comunitat cistercenc de Santa Maria de Poblet.

Altres col·laboradors:

  Fujifilm
General Electric

Fundació Jaume I

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
Instituto Canario de Bioantropología

Club Rotario , Palma-Almudaina (Mallorca)
  Universitat Autònoma de Bellaterra
  Hospital del Sagrat Cor de Barcelona
  Inema S.L.