RECERCA ANTROPOLÒGICA DEL

 MONESTIR DE POBLET

Avui en dia, l'Antropologia Física, assistida per la radiologia i les noves tecnologies (TAC) , no només proporciona dades identificatives importants d'un subjecte com l'edat, el sexe, el seu estat de salut (malalties, tipus de fractures, lesions òssees i patologies derivades, possibles causes de la mort...), sinó que també permet reconstruir mitjançant l'estudi dels ossos com eren aquests sujectes en el passat i, per comparança, l'evolució soferta en el transcurs del temps (condicions del seu entorn, del seu habitat, els seus patrons de conducta, les seves activitats físiques, la nutrició, enfermetats infeccioses cròniques, processos degeneratius...).

1).- Fer un estudi antropològic exhaustiu d'un cos momificat, restituït al monestir durant la 2ª República, com les despulles del Príncep de Viana (Carles d'Évreux i de Trastàmara), primogènit de la reina Blanca I de Navarra i del seu espòs l'infant Joan d'Aragó, anys després rei de la Corona d'Aragó com Joan II el Sense Fe (LA VANGUARDIA, 1935) , per verificar la seva autenticitat, i

2).- Esbrinar primer el contingut de 7 caixes de fusta en molt mal estat, apilades, a banda i banda del taüt que contenia les suposades restes del príncep de Viana. Si per document fotogràfic sabíem on s'havia dipositat a l'any 1952 el taüt del rei Jaume I ; en canvi, teníem seriosos dubtes sobre el contingut de les 7 caixes restants. Per una banda, podia ser l'ossari dels Cardona-Segorb; però per una altra, també hi cabia la possibilitat de què fossin les restes dels cossos rescatats per mossèn Antoni Serret, no només per la coincidència en el nombre de  taüts, sinó perquè se'ns feia difícil de creure que 7 caixes d'aquell embalum haguessin pogut passar totes per un angle de gir tant reduït, ja que la base sobre la que descansen les tombes dels arcs, només té una mica més d'un metre d'ample