CARTA DEL MONARCA AL SEU TRESORER EXIGINT LA CONSTRUCCIÓ DE LES MURALLES:

La guerra civil amb Castella, la rivalitat amb els francesos, els disturbis de la Unió valenciana, en uns moments de gran penúria  a causa dels estralls de la Pesta, feren proliferar els malfactors, principalment bandits i mercenaris professionals a la recerca de botí, un tema que sempre va preocupar al monarca. Aquest  i d'altres temors resten molt ben reflectits en les nombroses cartes escrites pel Cerimoniós en el decurs del seu regnat. Des de molt jove, una de les seves màximes prioritats fou la de deixar ben munida l'abadia de Poblet abans de la seva mort. Una carta escrita al seu tresorer i una altra a Berenguer de Codinachs, a l'any 1349, posen de manifest el seu desig i, alhora, la seva preocupació per acabar les obres de fortificació de l'abadia.

TRANSCRIPCIÓ DE LA CARTA ADREÇADA AL SEU TRESORER.

                            "El Rei.__ Per una altra carta que Nos us vam escriure llargament sobre l'assumpte de l'assignació que el

                               monestir de Poblet té sobre els drets i emoluments de la Taula del  Pes de la ciutat de València,

                               i fins i tot sobre les rendes i emoluments de la citada ciutat, segons podreu veure en la dita carta, i

                               que ja abans, en diverses vegades, us ho hem escrit. I com per gran culpa o no voler del Batlle General

                               i de don Jaume Dezprats, a qui vos vau encomenar el reconeixement o examen de les comptes de dit

                               Batlle, el dit monestir, contra dret i tota raó, no pot tenir diner de la dita assignació, abans bé, li són 

                               adeudats 53.000 diners-sous, i d'això Nos ens dolem i tenim tant gran consciència i disgust, que més

                               no podríem, per les raons contingudes en la dita carta, i encara, en tal cas, la dita quantitat s'ha de

                               convertir en obres de tanques i murs del dit monestir, de manera que sigui defensable i que per enemics

                               nostres, lo que Déu no vulgui, no poguin ser robades les relíquies i joies meravelloses que allí hi ha, 

                               ni els cossos dels nostres predecessors allí  enterrats puguin ser desenterrats, transportats, ni

                               profanats, així com d'aquelles males companyies que tenen por costum cercar monedes o d'altres

                               bens-mobles amagats , escorcollant totes les sepultures i tots els llocs on pensen trobar alguna cosa;

                               i per tot aquell temps que ens heu servit bé i de qui molt confiem, us preguem diem i manem, ho més

                               expressament que podem que, en seguida, deixats tots els quefers, si voleu servir-nos i complaure'ns

                               executeu, faceu i acabeu el que en dita carta us manem. I que doneu tot el temps, el favor i l'ajut que

                               pogueu perquè el dit monestir tingui tot el que se li deu de temps passat i la dita assignació cada any en el seu

                               grau. Sabent que amb això ens féreu el major servei i plaer, que més no podríeu. I el contrari, ens displauria

                               més que res. I per ser cas de justícia i deure del vostre ofici, us constranyem i carguem la vostra consciència

                              en tot això.

                              Dada a Barcelona, a VIII dies de febrer de l'any de la Nativitat del nostre Senyor.

                              M.CCC.XL.IX.---Rex Petrus"