CASA TRASTÁMARA:

El 23 de desembre de l'any 1406, dos dies abans de  morir, el rei de Castella i  de Lleó, Enrique III el Doliente, tement que el seu germà petit Ferran d'Antequera pogués usurpar-li la Corona al seu fill, el futur Juan II de Castella, un infant d'un any i mig, prengué la decisió de fer algunes esmenes en el seu testament amb la fi de llimar possibles aspreses familiars i, contrarestar així, l'immens poder del seu germà, que esdevindria Corregent del reialme després del seu traspàs, conjuntament amb la   seva esposa, la Reina-mare  Catalina de Lancaster .

Des del primitiu alcàsser de Toledo, el morent monarca, que només comptava 27 anys, redactà una clàusula, on reiterava  el seu desig de què es dugués a terme el projectat  matrimoni del seu nebot gran, l' Infant Alfons,  amb la seva primogènita, María .

                                

Tot i que les noces es celebraren nou anys després, el 12 d'octubre de 1415, a la catedral de València, l'esforç del rei Enric per a mantenir la pau  familiar entre les dues branques familiars  dels Trastàmara va resultar estèril. Alfons, que comptava 18 anys, detestava a la seva cosina Maria,  una adolescent de catorze, molt poc agraciada, amb qui havia conviscut a  Castella fins l'entronització dels seus pares a Casp (1412). En canvi, la princesa María, que adorava al seu cosí des de la infantesa,  es casà plena d'il·lusions. Tanmateix, la manca de desig que li mostrà el seu espòs abans i després de les núpcies,  el buit que li feia  tant en actes públics com en privats, més les seves contínues infidelitats amb altres dames de la Cort, la feren emmlaltir de gelosia. Humiliada i ressentida, aviat  la rancúnia s'apoderà de la seva ànima pel cruel comportament de l'Infant.  La prematura mort del seu sogre, Ferran I d'Antequera, un  any més tard (1416), només féu que precipitar la seva venjança. Després de la Coronació, aprofitant una de les moltes absències del seu espòs, la reina Maria, que només comptava 15 anys, faria matar a la favorita del seu marit, una dama valenciana que ja  li havía donat un fill i n'estava gestant un altre.   Quatre anys després, el rei Alfons, que no prengué venjança, salpà rumb a Itàlia per conquerir el regne de Nàpols, que mai incorporaria a la Corona i, on engendraria una branca bastarda que heretaria aquell reialme. El monarca no tornà mai als seus Estats peninsulars, finant en el seu esplèndid palau renaixentista de Novo (Nàpols), el 28 de juny de 1458, als  62 anys. Tant el rei Alfons com la reina Maria eren besnéts d'en Pere el Cerimoniós i la seva 3ª esposa, Elionor de Sicília.