CASA TRASTĀMARA:

 

MARIA DE  TRASTĀMARA i D'ALBURQUERQUE, SISENA INFANTA D'ARAGĶ

REINA DE  CASTELLA (1420-1445)

 

La infanta Maria, primera filla d'aquesta principesca i cobdiciosa parella,  immensament rica i poderosa, fou destinada a ser l'esposa del seu cosí germā carnal, el futur Juan II de Castella i Lleķ, quan aquest va nčixer a la ciutat de Toro (Zamora).

 La mort de la Reina-mare Caterina de Lancaster (1418) , dos anys després que la del seu cunyat Ferran de Trastāmara o d'Antequera (1416), corregent del regne, obligā  a establir un Consell de Regčncia, cārrec que recaigué en el seu germā, el jove Infant don Juan (18 anys), grācies al poder adquirit per Sancho de Rojas, el sempre fidel i lleial privat del seu pare.

Encimbellat pel Corregent a la dignitat d'arquebisbe de Toledo, Sancho de Rojas aprofitā el moment per ajustar el casament del futur monarca castellā (13 anys) amb la seva cosina Maria d'Aragķ, que en tenia 24. Els pactes matrimonials es signaren  a Medina del Campo, el 20 d'octubre d'aquell mateix any de 1418, quatre  mesos i mig abans que fos proclamada la seva majoria d'edat per les Corts castellanes, reunides a Madrid, el 7 de marį de 1419.

D'aquesta uniķ, naixerien quatre fills, perō només en sobreviuria un, el futur Enrique IV el Impotente.

En lloc de mantenir-se al marge de les guerres civils desencadenades pels seus germans contra el privat  del seu marit, la reina María va prendre part activa  en elles. L'any 1440, signava conjuntament amb el seu germā Joan, llavors rei consort de Navarra, un pacte de Confederaciķ contra don Álvaro de Luna, que suposā el primer destarrament del Privat.

En 1444, en abandonar la noblesa castellana el bāndol del seu germā Joan, ja vidu de Blanca de Navarra,  alliberā el seu marit, secuestrat pel propi don Juan (colp d'estat de Rámaga, 1443), va suposar la fi de la presķ del monarca castellā, empresonat pels infants a la fortaleza de El Portillo i el retorn de don  Álvaro de Luna com a privat del rei.

 La reina va morir envenenada a Villacastín (Segovia), per ordre de don Álvaro de Luna, dos mesos abans de la batalla d'Olmedo (1445), on l'infant Joan perdria tots els seus bens a Castella e el seu germā Enrique trobaria tambén la mort.