La infanta Maria, primera filla d'aquesta principesca i cobdiciosa parella,  immensament rica i poderosa, fou destinada a ser l'esposa del seu cosí germà carnal, el futur Juan II de Castella i Lleó, quan aquest va nèixer a la ciutat de Toro (Zamora).

 La mort de la Reina-mare Caterina de Lancaster (1418) , dos anys després que la del seu cunyat Ferran de Trastàmara o d'Antequera (1416), corregent del regne, obligà  a establir un Consell de Regència, càrrec que recaigué en el seu germà, el jove Infant don Juan (18 anys), gràcies al poder adquirit per Sancho de Rojas, el sempre fidel i lleial privat del seu pare.

Encimbellat pel Corregent a la dignitat d'arquebisbe de Toledo, Sancho de Rojas aprofità el moment per ajustar el casament del futur monarca castellà (13 anys) amb la seva cosina Maria d'Aragó, que en tenia 24. Els pactes matrimonials es signaren  a Medina del Campo, el 20 d'octubre d'aquell mateix any de 1418, quatre  mesos i mig abans que fos proclamada la seva majoria d'edat per les Corts castellanes, reunides a Madrid, el 7 de març de 1419.

D'aquesta unió, naixerien quatre fills, però només en sobreviuria un, el futur Enrique IV el Impotente.

En lloc de mantenir-se al marge de les guerres civils desencadenades pels seus germans contra el privat  del seu marit, la reina María va prendre part activa  en elles. L'any 1440, signava conjuntament amb el seu germà Joan, llavors rei consort de Navarra, un pacte de Confederació contra don Álvaro de Luna, que suposà el primer destarrament del Privat.