Enemic mortal de don Álvaro de Luna que li havia confiscat tots els seus béns pel seu comportament sediciós a Castella (1429),  l'Infant Pere tant lluità en el bàndol rebel  del seu germà Enric com en el del seu germà Joan, de vegades enfrontats, d'altres aliats,  en aquella malaltissa obssessió dels Infants per derrocar al privat del seu cosí i tres vegades cunyat, el legítim Juan II de Castella.

L'Infant trobà la mot a Nàpols, on anà per assistir al seu germà gran Alfons per conquerir aquell regne. El 23 d'octubre de 1438, després de'haver obtingut la brillant victòria de Gaeta, les tropes dels dos Infants posaren setge  a la ciutat de Nàpols. Quan aquesta estava a punt de capitular, l'Infant Pere prengué la decisió de fer una inspecció. En aquesta acció, va rebre un tret d'artilleria des de l'església  de Nostra Senyora de les Carmelites. La bala li fracturà el cap.

Alfons el Magnànim el traslladà a l'església de la Magdalena i posteriorment, conquerida la ciutat, a la seva residència de castell Novo, on va romandre fins que don Pedro-Antonio d'Aragó, Duc de Cardona i Segorb, virrei de Nàpols entre 1666 i 1672, obtingué una butlla papal per poder traslladar les seves despulles, les del seu germà gran Alfons el Magnànim i les de la néta d'aquest, Beatriu d'Aragó, ex-reina d'Hongria (branca bastarda napolitana), per ser diposidades als Panteons reials del monestir de Poblet.