La inesperada mort a l'any 1396 del seu germà gran el rei Joan I el Caçador, sense haver tingut un hereu varó, féu que la Corona recaigués en el seu germà petit l'infant Martí, dit l'Humà, Gran Conestable d'Aragó, comte d'Eixèrica i duc de Montblanc, maridat amb la rica comtessa Maria de Luna , quan aquest es trobava a l'illa de Sicília pacificant aquell regne, incorporat a la Corona d'Aragó i governat pel seu fill Martí II el Jove (+1409).

Miniatura en rotllo de pergamí de la Genealogia dels reis de la Corona d'Aragó  (M. Poblet)

Membrut i obès com la seva mare Elionor de Sicília, la Reina Grossa, però molt delicat de salut a causa de les febres (malària), el rei Martí va seguir la política iniciada pel seu pare i el seu germà gran per a combatre els estralls de la pesta que, en només 13 anys (1365-1378),  havia causat la mort de 80.000 persones al Principat de Catalunya.

Si el seu pare havia fundat la Universitat de Perpinyà (1350) i el seu germà havia modernitzat la Medicina al decretar una sèrie de mesures  higièniques, estadístiques  i sanitàries,  entre les que destaca l'atorgada a la Universitat de Lleida per a disseccionar cadàveres amb la fi d'esbrinar les causes d'aquelles terribles epidèmies; al rei Martí l' Humà li correspon l'honor d'haver fundat la Universitat de Medicina de la ciutat de Barcelona (1401), en contra de la voluntat de la major part del consistori barcelonès,  i la d'haver col·locat la primera pedra per a la construcció d'un gran hospital, el de la Santa Creu (1402)destinat a pal·liar els greus danys que la pesta havia causat entre la població de la capital comtal.

En tornar de Sicília, Martí l'Humà es traslladà a Saragossa per a ser coronat (1397). El 17 d'octubre d'aquell mateix any, el monarca escrivia des de la capital aragonesa una carta a l'abat de Poblet  per a comunicar-li la seva intenció de fer construir dins els murs del recinte un palau per acollir a la Família reial. A la carta també hi deia el següent: "...Hem escollit sepultura en el nostre monestir de Poblet, a prop de la del nostre pare, d'alta recondança, immediatament després, és a dir, a l'extrem del cor del Prior...". Tanmateix, a la seva mort, esdevinguda per contagi de la pestilència (1410), les obres del palau restaren suspeses.

Vidu de la reina Maria de Luna, el monarca es remaridà amb Margarida de Prades, filla del comte Pere,  poc després de la mort del seu primogènit a l'illa de Sardenya (1409), en un intent desesperat de donar un altre hereu a la Corona. La unió es celebrà el 17 de setembre de 1409, al palau de Bellesguart, assistint a la cerimònia Vicent Ferrer. D'aquest matrimoni, que només durà 9 mesos, no tingué descendència, fet que suposà l'extinció de la Casa reial dels Comtes de Barcelona.