PERE EL CERIMONIÓS -RESCATAT AMB LA MAJOR PART DE LA SEVA FAMÍLIA:  tots per  identificar- 

 

Fill del comte Alfons d'Urgell i de Teresa d'Entença, l'infant Pere va nèixer prematurament a l'any 1319, a Balaguer (Lleida). La mort del seu avi el rei Jaume II el Liberal, el convertí en l'hereu de la Corona quan només tenia 8 anys d'edat. Tot i així, durant el regnat del seu pare (1327-1336), l'infant visqué a Saragossa defugint de la malvolença de la seva madrastra la reina Elionor, germana del rei de Castella, que havia donat dos fills més  varons al monarca.

Retrat d'en Pere el Cerimoniós. MNAC. (Barcelona)

 

Fràgil i malaltís de cos , però amb una voluntat de ferro, Pere el Cerimoniós governà la Corona durant 51 anys, prenent com a model de governant al seu rebesavi en Jaume I el Conqueridor, prosseguint així, no només la seva obra política i legislativa , sinó  també la  literària i artística . Es maridà quatre vegades i engendrà 11 fills dels seus respectius matrimonis canònics.

De caràcter irascible i violent, fins i tot venjatiu i cruel, però intel·ligent i valerós, amb idees pròpies i molt clares sobre la preeminència de l' autoritat reial, els deures de la Corona i els interessos dels seus Estats membres, el rei Pere, dit també el del Punyalet, tal vegada  fou el monarca de la dinastia que més zel posà en acabar les obres i vetllar per la seguretat del monestir de Poblet, fundat pels seus avantpassats .

Gràcies a un cordial entente amb l'abat Guillem d'Agulló, capellà i confessor del seu oncle Pere, comte de les Muntanyes de Prades, el Cerimoniós va poder fortificar l'abadia i convertir-la en el Panteó dels reis  de la Corona d'Aragó.

      

      

 

A la seva mort, esdevinguda a l'any 1387, deguda a la malària, el monarca llegà al monestir de Poblet el seu més preuat tresor: la seva biblioteca particular. En carta escrita des del regne de València, el 20 de agosto de 1382, recordava a l'Abat que s'havia de picar la pedra del sostre de la biblioteca per la seguretat dels llibres, donant instruccions concretes perquè s'escolpís, a l'entrada que donava al claustre, un escut amb les seves armes, on digués: " Aquesta és la llibreria del rei Pere III", per a distingir-se d'altres monarques del seu mateix nom .