540 ANYS DESPRÉS DE LA SEVA MORT

El 15 de maig  del 2001, el professor Conrado Rodríguez Martín, Director de l'Institut Canari de Bioantropologia, es va unir a l'equip  para a col·laborar en un primer estudi antropológic de les possibles restes d'en Carles de Navarra i d'Aragó, príncep de Viana i comte de Nemours, restituïts al monestir de Poblet a l'estiu de l'any 1935, i dipositades també a l'interior  del panteó ducal dels Cardona-Segorb, on han romàs en el més rigurós dels anonimats per més de 60 años, fins que un fet totalment fortuït, esdevingut a  l'any 1994, a la segoviana església de Santa Maria de Nieva, el rescatà del seu silenci i oblit per tonar-lo a convertir en notícia d'actualitat. Heraldo.pdf

Efectivament, les anomalies detectades pels germans Lorente, professors encarregats de prendre les mostres per a fer la identificació de la mare del príncep de Viana, la reina Blanca I de Navarra (ADN), es confirmaren en aquest primer estudi, en comprovar que es tractava d'una mòmia refeta a partir de diferents subjectes, concretament tres, dos dels quals (M1 i M2), podrien pertànyer a un mateix individu, un varó ( funció discriminant per a húmer, dret), aproximadament d'uns 40 anys d'edat, que té una fractura post-mortem a la regió frontal, li falta l'avantbraç i la mà drets, i duu una arracada en el lòbul de l'orella dreta, un fil d'or en forma de cèrcol