ANNA DE NAVARRA i D'ARAGÓ,
Comtessa de Medinaceli
Primera filla del Príncep de Viana
Fruit de
les arrevatades relacions que el Príncep mantingué amb Maria
d'Armendáriz, dama de la Cort de la seva germana petita, Elionor de
Navarra, comtessa de Foix; la princesa Anna nasqué a l'any 1451, possiblement
a Artajona, una plaça fortificada dins la batllia de Viana. Aquest apassionat
idil·li dels seus pares no va tenir lloc fins tres anys després que el
Príncep hagués enviduat de la princesa de Viana, Agnès de Clèves
(+1448) i d'haver-se iniciat la guerra civil entre pare i fill en el
regne de Navarra (1450).
L'any 1457, quan encara no tenia 6 anys i el Príncep vivia exiliat a la
Cort de Nàpols
, sota la protecció del seu oncle patern el rei Alfons el Magnànim, la
seva mare es maridà amb Francesc de Balbastro, secretari particular del
seu pare. El Príncep veié amb molt bons ulls aquella unió i col·laborà
amb llarguesa a la seva dot nupcial. A part de ser la mare de la seva
única filla, na María d'Arnendáriz li havia fet costat en uns moments
molt dolorosos i de gran dificultat. No només l'havia ajudat
econòmicament, sinó que també li salvà la vida en preparar-li la fugida
cap a França després de ser derrotat per les aguerrides tropes del seu
pare i les del seu cunyat, el comte Gastó IV de Foix, a la batalla
d'Estella (1456). El Príncep atorgà com aixovar per
respecto del fruto et generacion que habemos daquella...”
,,
les localitats navarreses de Pueyo, Berbinzana i l'explotació dels
molins d''Artajona, anomenant al seu espòs alcaid de la fortalesa de
Pueyo.
Comptava 10 anys d'edat, quan Anna viatjà a Barcelona per reunir-se amb
el seu pare, alliberat pels catalans i jurat per les seves Corts com
legítim hereu del Principat per ser el fill gran del soberg monarca.
Flanquejada pels seus germanets Felip de cinc anys i Joan Alfons de dos,
Anna assistí a l'emotiva cerimònia del Jurament, celebrada amb gran
solemnitat el 23 de juny de 1461, a la catedral de Barcelona, després
d'haver-se signat per primera vegada els Pactes de Vilafranca. A finals
de l'estiu, quan tot d'una el Príncep emmalaltí greument de manera
inexplicable, legitimà la situació de la seva primogènita mitjançant
testament, autentificat el mateix dia de la seva mort, el 23 de setembre
d'aquell mateix any.
Anna de Navarra s'educà en el regne d'Aragó, sota la tutela del seu avi
patern, Joan II el Sense Fe, tal com havia deixat estipulat el Príncep
en una de les clàusules testamentàries. El vell monarca fou l'encarregat
d'ajustar el casament de la seva néta preferida amb el poderós Lluis II
de la Cerda, comte de Medinaceli (cosí de la seva jove Isabel de
Trastàmara, futura reina de Castella com Isabel la Catòlica). Les noces
i les nuviances es celebraren amb esplendidesa a l'estiu de 1471, a la
ciutat de Saragossa. D'aquesta unió, que només duraria sis anys per la
prematura mort de la princesa als 26 anys, naixeria una filla.