SÈRIE DEL CEMENTIRI DE ELS MONJOS

 

 

Finalment, el treball de camp es completà amb l'estudi d'una altra sèrie, dipositada en dues grans tombes de pedra que es guarden en el cementiri de Els Monjos,  construït a la part exterior de l'església, acabada entre finals del segle XII i començaments del XIII  . L'ossam no pertany als monjos que prenen sepultura a terra i sense taüt. Creiem, per tant, que són les restes de sujectes vinculats a l'abadia, pero desconeixem quina és la seva procedència i com van anar  a parar dins aquestes tombes del cementiri.

 

 

El mètode seguit per analitzar aquest conjunt ossi fou exactament el mateix que l'emprat amb la sèrie dels ducs de Cardona, menys en la la seva conservació, ja que foren restituïts íntegrament a les seves respectives tombes de pedra, després de ser netajades i desinfectades, per acomplir així amb el desig de la Comunitat.

El número mínim d'individus d'aquesta sèrie és de 58, segons l'extrem proximal del fèmur esquerre, dels quals, es pogué establir el sexe en 15: una dona i 14 varons. El mateix passa amb l'edat d'aquest grup. Es determinà un subjecte infantil (entre 6 i 12 anys), un adolescent-juvenil, sis madurs i dos d'edat senil. Tots els altres es consideraren  adults sense possibilitat de poder  precisar-ne més .

Comparades les dues sèries, l'ossam d'aquesta és més gràcil que la dels Cardona-Segorb, encara que totes dues pertanyen al tipus mediterrani. També s'aprecien diferències significatives tant en el nombre de subjectes que integra cadascuna de les sèries com en  les insercions musculars en els seus respectius ossos. En aquesta sèrie del cementiri s'han trobat empremtes inequívoques d' exostosi i d'artrosi severa, amb eburnació i poliment, que afecten majoritàriament a les articulacions del  colze i el canyell , fet que ens indica que les activitats exercides per aquests individus foren molt diferents a les realitzades pels sujectes de l'altre sèrie.

Patologies a tenir en compte d'aquesta sèrie són les d'origen traumàtic . També són  nombrosos els processos representats per la cribra orbitàlia  i la hipoplàsia d'esmalt de dents , que des d'antic s'associen a patologies carencials, a  enfermetats cròniques o de resultes d'una mala adaptació al medi, en sentit ampli.