CONSTRUCCIÓ

 

    

CONSTRUCCIONS  D'ALFONS EL CAST:

El seu fill Alfons II el Cast , que governà els dos regnes per separat quasi 33 anys (1162-1196), fou l'encarregat d'iniciar les obres de l'abadia, comptant des del primer moment amb el favor de la noblesa i el fervor del poble.

 

Gràcies a l'elevat nombre de donacions, en el darrer terç del segle XII es dugueren a terme les primeres edificacions d'estil romànic com la nau central del temple  (1), la lateral dreta (5) amb la sagristia vella (4), així com  el creuer (2) i les capelles semicirculars de la capçalera de l'església o absis (3). Altres edificacions del  mateix periode foren el locutori (6), el calefactor (7), el refector (8) i la font  per a rentar-se les mans abans dels àpats (9). També s'iniciaren les obres de la primera infermeria.

     

CONSTRUCCIONS PER JAUME I EL CONQUERIDOR:

El seu nét Jaume I el Conqueridor  enamorat de la bellesa d'aquell indret, fou l'encarregat de prosseguir les obres durant els 53 anys del seu regnat (1213-1276).

Las dependencias construidas en este periodo marcan la etapa de transición hacia el estilo gótico, al incorporar a las nuevas dependencias una serie de elementos, como las ventanas, que rompen con la austeridad decorativa del románico.  

Sota el seu regnat, l'abadia restà pràcticament acabada dins el més pur estil gòtic. Gràcies a la generositat del comte Armengol VIII d'Urgell, es construí el claustre amb el templet de la font (12-13) com element d'unió entre el gran temple romànic i les primitives dependències monacals. Al seu voltant es completaren estances com la cuina (14), la biblioteca (9) o la Sala Capitular (11). S'alçà un pis superior, destinat per a fer els dormitoris dels monjos i les Sales Gòtiques, on treballaven els escrivents de l'Orde. També foren acabades altres obres com l'hospital nou, el vestíbul d'entrada al temple, dit l'Atri o Galilea (16) i el refector dels conversos a l'ala Sud (15).                                                           

 

 

 

Si l'activitat constructora havia sigut fabril des dels seus inicis, les obres van haver de suspendre's a mitjans del segle XIV amb l'arribada de la Pesta bubònica, que acabà amb la vida de molts membres de la Comunitat com la del seu abat Ponç de Copons (1316-1348), que com arquitecte dotà a l'abadia de formes quasi catedralícies. Sota la seva direcció, a l'ala Nord,  es van aixecar el cimbori i la nau lateral esquerra del temple, modificant així el plànol original, per aprofitar aquell espai i fer set noves capelles. I a l'ala Sud, construí el vestíbul d'entrada a l'abadia i el dormitori dels conversos (20-20B)  També ordenà fer les primeres fortificacions d'algunes granges del domini.

 


CONSTRUCCIONS D'EN PERE EL CERIMONIÓS:

Pere el Cerimonios ,  rebesnét d'en Jaume I, i sobirà de la Corona en el decurs de 51 anys (1336-1387) prengué la decisió d'enterrar-se a Poblet al costat dels seus avantpassats, amb tota la seva descendència. El jove monarca seria l'encarregat d'impulsar les obres, aturades pels estralls de l'epidèmia de 1348, mortal no només pels homes. sinó també pel bestiar. El seu coratge fou encomiable. 

Amb la fi de salvaguardar-la de qualsevol saqueig, el Cerimoniós ordenà fortificar-la amb muralles i contramuralles, reforçades per dotze torres de vigilància (22); alhora que sol·licitava els serveis dels més prestigiosos escultors catalans per escolpir en els arcs del creuer  del temple (21), les tombes d'Alfons II el Cast, la d'en Jaume I el Conqueridor, la seva i les de les seves tres primeres esposes amb llurs respectius fillets, morts prematurament. La quarta, la reina Sibi·la de Fortià, no fou inhumada als Panteons reials de la Dinastia catalano-aragonesa.

El seu fill petit Martí l'Humà , últim monarca de la Casa reial dels Comtes de Barcelona (1396-1410), ordenà construir el palau que duu el seu nom, avui convertit en museu, dins el recinte monacal emmurallat (23).