|
Isabel de Borbó, primogènita del rei Enric
IV de França (III de Navarra) i de la seva segona esposa
Maria de Mèdici  (Habsburg-Jagellon-Foix), nasqué el 22 de novembre del 1602, al palau de Fontainebleu. En
complir els 12 anys d'edat, es maridà per poders a la ciutat de
Burgos (18 d'octubre del 1615) amb el seu cosí Felip, Príncep
d'Astúries, que només en tenia deu. El matrimoni es consumaria
cinc anys més tard al palau de El Pardo (Madrid), el 25 de
novembre del 1620.
Amb aquesta unió, tot un
pacte polític, es posava fi a la política anti-espanyola
practicada pel seu pare a Flandes i a Itàlia, per provocar la
ruptura del bloc format pels Àustries hispans (Madrid) i els de
Viena, a Europa, dues branques familiars dels Habsburg-
Trastàmara. Amant de les Arts i molt afeccionada al teatre, la
reina Elisabet participà activament a la vida cultural de la
seva època. Després de vint-i-dos anys de feliç matrimoni,
moriria a Madrid, el 6 d'octubre del 1644, a l'edat de 42 anys.
D'aquesta unió nasqueren 7 fills, dels quals,
només arribaria un a la maduresa: Na Maria Teresa d'Àustria,
futura esposa de Lluís XIV de França |
