A la prova pilot de la
Galilea, no només s'identificaren tres tombes, sinó que també es va
poder distingir una part del seu contingut. La TOMBA 1 correspon a Carles
d'Àustria i Borbon infant d'Espanya Duc de Madrid. La TOMBA 2
pertany a Jose Pedro Gil Moreno de Mora i Maria Amèlia de Torres i
la TOMBA 3, el contingut és desconegut.
A la imatge
tomba 1 es pot apreciar la possible tapa i base del taüt amb
unes despulles dins, aproximadament a 1.3 m. de profunditat. Dins el
requadre vermell es pot distingir un reflector un xic més intens
(bandes més amples i negres). Això es pot deure a què les restes
d'aquest individu es trobin més concentrades en aquest costat de la
caixa o potser, perquè hi hagi una zona buida (aire). Les restes
humanes es poden comportar com perfectes reflectors o pel contrari,
si existeix algun tipus de residu orgànic es comporten com
cossos elèctricament conductors, produint-se una remissió del senyal
emès pel transmissor del Georadar (zona d'ombres).
A la imatge
tomba 2 es distingiren dos cossos enterrats, col·locats un
damunt l'altre, molt possiblement en dos taüts diferents, tal com es
veu a la figura. Un dels cossos es troba a 0.80 m. de profunditat i
l'altre a 1.2 m., respectivament. En aquest cas, els cossos es van
comportar com perfectes reflectors.
A la imatge
tomba 3 de caràcter desconegut, el possible cos es troba a una
major profunditat, aproximadament a 1.5 m. Aparentment, el taüt és
d'un tamany més gran que els altres i també sembla ser més antic, ja
que no hi queda cap mena d'inscripció sobre la superfície de la
làpida. En aquest cas, les restes actuaren com un cos conductor,
generant una ombra entre tots dos límits del taüt. |