El seu pare, VI duc de Cardona i VI de Segorb, besnét d'Enric II d'Aragó, conegut com el Príncep Fortuna, i rebesnét d'Enric I de Trastàmara i d'Alburquerque, quart Infant d'Aragó , ja havia manat construir dues grans tombes de fusta per guardar els taüts familiar que arribaven al monestir per ser enterrats i que, embolcallats amb rics draps funeraris, encara romanien insepultes sota els arcs oberts del presbiteri.

Tanmateix, aquella era una zona de pas, cosa que desagradava al seu fill gran, el duc Lluís-Ramon, que li semblava indecorós tot aquell deambular al voltant de les dues caixes que contenien les restes dels seus avantpassats. Decidit a posar fi a tot aquell transitar per sota dels arcs, el duc contractà a l'any 1659 els serveis de Joan i Francesc Grau, pare i fill, escultors de Manresa, per bastir en el seu lloc dues grans cambres sepulcrals d'alabastre que impedissin aquell rondejar. Un cop acabades, al més pur estil barroc, es distribuïren els taüts entre el dos panteons ducals. En el de l'Evengeli, es col·locaren vuit caixes amb els taüts de l'infant Joan d'Aragó, primogènit de Ferran II el Catòlic i de la seva segona esposa Germana de Foix , el de la reina Maria de Luna (1ª muller del rei Martí l'Humà) i el del Príncep de Viana.

L'any 1671, el seu germà petit Pere-Antoni, aleshores virrei de Nàpols, s'encarregà d'obtenir la dispensa papal per traslladar a Poblet les restes del rei Alfons el Magnànim, custodiades per la ciutat de Nàpols des de feia més de dos-cents anys, les de la seva néta Beatriu d'Aragó, exreina d'Hongria  (branca bastarda) i les del germà del monarca, l'Infant Pere d'Aragó , mort en el setge de Nàpols hores abans de la capitulació de la ciutat. 

Autor de l'obra Geometria militar, publicada a l'any 1671, en aquell reialme, el duc Pere-Antoni d'Aragó (últim descendent de la Casa de Cardona per línia masculina directa), fou el darrer gran protector de l'abadia de Poblet. Gràcies a la seva munificència, s'alçaria el campanari i s'esculpirien les tombes del rei Alfons el Magnànim i la del seu germà l'infant Enric I d'Aragó, amb les seves dues esposes. El Duc també donà nombroses relíquies, un bellíssim servei litúrgic funerari, així com la seva biblioteca personal, una col·lecció de 4.000 obres, enquadernades en  tafetà vermell, que duien gofrat el seu escut d'armes en or i argent.