REIS DE LA CORONA D'ARAGÓ DE LA DINASTIA TRASTÀMARA: (1412-1516)

El regnat de Ferran I de Trastàmara o d'Antequera i d'Elionor Urraca de Castella, comtessa d'Alburquerque, neboda del comte Enric de Trastàmara, després rei de Castella com Enrique II de Castilla , fou molt breu (1412-1416). El monarca, que patia una greu malaltia renal, potser heretada de la seva àvia materna Elionor de Sicilia, la Reina Grossa, disposà en el seu testament, aprovat a  Perpinyà, el 10 d'octubre de 1415, de prendre sepultura a l'abadia de Poblet. El primer monarca d'aquesta nova dinastia reial morí a Igualada (2 d'abril de 1416), camí de Castella, regne del que era corregent amb la seva cunyada la reina Caterina de Lancaster. El dia 19 de març, dues setmanes abans del seu traspàs, el monarcal ratificava per codicili el seu desig de descansar a l'Abadia al costat dels seus avantpassats materns. Comptava 36 anys d'edat.

 

Coronació de Ferran I de Trastámara ó d'Antequera

 

 

Alfons el Magnànim per Pisanello

El seu primogènit i successor, el rei Alfons el Magnànim, dit també el Savi  (1416-1458), tot i viure a Nàpols, esdevingué en un benfactor del monestir. Si el seu pare havia fet reparar l'hospital i el claustre de Sant Esteve, ell encarregà la construcció d'una capella en honor de Sant Jordi, que l'abat fra Bartomeu Conill edificà al costat de l'hospederia dels cavallers. I l'any 1452, una vegada acabada, envià des d'aquell reialme un retaule del Sant, dos cofres curulls d'ornaments per decorar-la i una assignació anyal de cent florins d'or pel seu manteniment. 

En canvi, el seu fill sorter, després rei de la Corona como Joan II el Sense Fe (1458- 1479) , convertí l'abadia en una caserna durant la guerra Civil catalana (1462-1472). Acabada la contesa i signats per segona vegada els  Pactes de Vilafranca  , és quan pensaria en ella per traslladar les despulles del seu fill gran, el príncipe de Viana, que des de feia 10 anys es guardaven al presbiteri de la catedral de la capital comtal. A la mort de la seva segona esposa, assignà al monestir 100 sous per celebrar una missa a perpetuïtat. Mentre que per a la seva, van haver-se d'empenyar les seves joies a fi de poder celebrar les exèquies, fins i tot el collar de l'Orde del Toisó que duia a diari, perquè mai disposava de diners en efectiu. Tenia 82 anys.

 

El seu fill petit i successor,  Ferran II el Catòlic (Trastàmara-Enríquez) (1479-1516), darrer monarca de la Dinastia, fou enterrat a Granada amb la seva primera esposa Isabel la Católica, reina de Castilla , sense respectar-se la voluntat testamentària del monarca que havia elegit Poblet per fer-ho. Ell s'encarregaria d'acabar les tombes dels seus avis, la dels seus pares, la de la seva germana Marina, morta a la infantesa, la del seu fill Joan, fruit de seu segon matrimoni amb Germana de Foix , que morí el mateix dia de nèixer, el 3 de maig de 1509, i que el mateix monarca traslladà de Valladolid a Poblet. El seu cosi carnal patern Enric II d'Aragó, conegut com el Príncep Fortuna, primer duc de Sogorb i virrei de Catalunya, fou l'executor de la seva voluntat per donar fi a l'obra escultòrica dels sepulcres reials.  Per indicació del monarca, traslladà  les despulles del Príncep de Viana i les del rei Martí l'Humà a Poblet. I l'any 1490, escrivia al seu cosí perquè l'autoritzés a traslladar les de seus pares, l'infant Enric I d'Aragó i Beatriu de Pimentel , conjuntament amb les de la princesa Caterina de Castella, dita la Bella, primera esposa del seu pare durant 18 anys. Els tres oncles d'en Ferran el Catòlic.

Juan II el Sense Fe